Queden 4 dies perquè torni a la meva realitat en el món del xocolata i els formatges i m'agradaria donar-vos a tots les gràcies per tal i com em sento.
Definitivament us trobava a faltar. Tots formeu part de la meva vida i m'aporteu (i espero tb aportar-vos) els ingredients per fer la Vero tal i com és.
M'heu donat un munt de carinyo i és com si el temps no hagués passat i això em fa feliç, vull q ho sàpigueu, el meu erasmus no és un fugida, tot el contrari, és una confirmació que la vida que tinc aquí i la gent amb qui la comparteixo, m'agrada i us estimo.
No em vull extendre massa pq sabeu com podria acabar això i no sé si el portàtil és gaire tolerant a la humitat ;-)
Doncs això, us estimo i em feu feliç! Volia que ho sabéssiu pq això d'amagar els sentiments, algú em pot explicar pq serveix?? És una protecció?? Una protecció de què?? D'arriscar-se a mostrar-ho tot? I pá que... Només donant-ho tot serem capaços de viure-ho tot al màxim!
Aquest és el meu consell pel 2006! :-P
P.D.: Tot escoltant música amb el meu mega mega xuli xuli xuli iPod nano ;-T
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario