à bientôt

No tenia pensat escriure, de fet, fa tant de temps que no escric que cada dia em fa més pal. Pero mentre anava a no sé encara on, navegant per internet, ha començat a sonar "Love Generation" de Bob Sinclair. No sé si és coneguda a Barcelona o no, però per mi sempre seà la cançó de l'Erasmus. Aquesta cançó em recordara els 9 mesos a Lausanne, la gent, els moments viscuts, a quin més especial i el llocs vistos...i bufff, són tantes coses que quan em demanen si ja tinc ganes de tornar a casa estic en un mar de dubtes. No tinc ganes que aquesta etapa s'acabi o potser si que en tinc ganes però no vull marxar d'aquí. M'agrada aquest pais!

D'acord m'agrada aquest pais, me n'he enamorat, però tinc tantes persones que estimo a Barcelona que genera tanta confusió... I a més, la gent potser més important per mi aquí, l'any que va ja no hi seran, seria com tornar a començar i...

A tot això no sé si ho sabeu, però les coses no han surtit com haurien. No acabo aquest any la carrera, hi ha GD2 que em quedarà per l'any que ve. Això de vegades em posa trista, però si en algun moment em fessin escollir entre els 9 mesos a Lausanne i acabar la carrera no ho canviaria per res del món, em sembla que aquesta assignatura no m'aportarà res en comparació amb tot el que après durant l'Erasmus.

D'aquí 4 dies torno cap a casa meva, però us he de confessar que deixo aquí també una part de casa meva. Masses sensacions i massa confuses.