Han estat 6 anys i mig lligada a la FME (tot i que l'últim any i mig, molt poc) i sembla q avui he marcat el punt i final. Per fiiiii...
He aprovat GD2 i això implicarà (si tot va segons el previst) tancar l'últim bloc curricular i c'est fini!! Sé que a la llarga em quedaran només bons records de l'etapa univeristària (no sé com m'ho faig que les coses negatives les acabo borrant) però ara mateix necessitava tancar-la i despreocupar-me d'exàmens, hores d'estudi imposades per un mateix, la típica frase: "No puc, he d'estudiar!!!" grrrr....
En fi, quan els enginyers acaben la carrera (amb el PFC) tenen la seva pàgina pels agraïments i com que jo no necessito PFC per ser Llicenciada en Matemàtiques he pensat que aquí també estaria bé deixar-ho escrit.
Primer de tot voldria agraïr als meus pares per haver confiat en mi el dia que em vaig despertar dient que volia estudiar matemàtiques, van ser dels pocs que no em van preguntar si volia ser profe, i sobre tot de no haver-me deixat ensorrar-me més del estrictament necessari en èpoques d'examens i d'stress. A la meva tatut, perquè això d'estar les dues tancades a l'habitació estudiant ho fa més portable oi?? Merci per abraçar-me quan em calia!
A part de la carrera, a la FME hi he trobat l'amor (si per cursi que sembli...però és així!!) Qui ens ho anava dir a primer que el Licenciado Ingeniero Javier Cruz (amb accent sud-americà) i la Licenciada Verònica Fortón (espero q em tanquin el bloc :-S) acabarien formant una parella digna del premi a la "Parejita Feliz". Merci Javi per tot, per recolzar-me, per intentar controlar les ploreres, per creure en mi, per confiar tu més en mi que potser jo mateixa en certs moments, per fer-me sentida estimada: T'estimo ;-T (quina vergonya dir-ho davant de tothom!)
Després cal que doni les gràcies a tots els que heu format part d'aquesta aventura (naranjitos i en general FMEros) que crec que sense vosaltres no hagués arribat al final. Hi ha hagut moments que si no hagués estat per l'ambient, l'amistat, les festes, el companyerisme, el viatge a Cuba (jjejeje) i tot el que he rebut de vosaltres...en fin, no sé on seria ara.
Bueno, agraïr a tothom que m'ha ajudat a fer d'aquests anys una gran experiència i que crec que m'ha ajudat a madurar una mica. (una mica eh??)
Ahhh, la meva foto de la orla acaba d'entrar a subhasta, ho di per tots aquells que ho estaveu esperant...
Una abraçada i petonets per tots,
Vero.
